La societat en què vivim dóna una importància cabdal al temps. El temps és or, no perdis el temps, ara que pots aprofita el temps, no tinc temps de... i sovint anem corrents per arribar aquí o allà. La finalitat és l’únic que importa, només tenim al cap el lloc on volem arribar. Aquesta dinàmica ens empeny a anar d’un lloc a un altre sense adonar-nos que ens estem perdent el paisatge del camí.
Un altre valor molt cotitzat és l’èxit, els resultats. Dediquem bona part del temps a projectar el que volem i com, i anhelem la felicitat que trobarem en aconseguir-ho. Però quan es compleix la meta, gairebé sense assaborir-la, ja estem pensant en la següent. I així anem corrents d’un objectiu a un altre en una cursa que no té fi. La ment, o bé està en el passat o bé en el futur, però poques vegades en el present. Evoquem els meravellosos temps passats i no mirem el futur perquè ens fa por, o vivim pel que volem aconseguir, sempre mirant endavant, per així poder oblidar el passat... Mil fórmules diferents per evadir-nos del que estem vivint: aquí i ara.
El mateix passa en el procés de creixement: volem que un conflicte se’ns resolgui a l’instant, que algú ens els solucioni i si no creiem en receptes màgiques donem el poder de la curació al temps, perquè el temps ho cura tot. Deixem que la ment estigui fora del present per fugir de la realitat que vivim. De vegades tenim un conflicte que volem resoldre ja, la impaciència ens envaeix i tenim la sensació que és un mal tràngol que cal passar però que no ens servirà per a res. Passem el temps pensant com estaríem sense el problema, sovint amb la fantasia inconscient que després d’aquest conflicte ja no n’hi haurà cap més. Però si prenem la responsabilitat de crear la nostra vida, a cada moment, sabrem apreciar les bones coses i les que no ens agraden, perquè de tot en podem treure profit. Estant al present, observant-nos, podrem viure d’una forma plena i aprendre allò que ens cal. Darrere de cada vivència hi ha alguna cosa per aprendre i val la pena estar atents, observar el moment i tenir la confiança que tenim tot el necessari per resoldre la situació: només cal que ens adonem dels propis recursos o que algú ens acompanyi en aquesta cerca.
Sempre som a temps de viure!
Visita el web Consciència i Psicologia Integral
Aquest bloc ja no s'actualitza des de finals de 2015. Per a més informació clica sobre la imatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada